Una sala plena i una de buida no es porten igual.
Ho vam aprendre mirant-ne una de plena, des de darrere la barra, un divendres a les nou.
Un servei no es descontrola de cop.
Es descontrola per una taula que algú donava per lliure. Per una reserva escrita a la pàgina següent del llibre. Per dos minuts buscant un nom mentre hi ha quatre persones dretes a l’entrada i el pas comença a cridar.
Res d’això surt enlloc. No hi ha cap xifra que ho reculli i ningú no en parla l’endemà. Però passa cada nit, i cada nit costa diners.
Les reserves són en tres llocs alhora.
Un restaurant independent porta les reserves en una llibreta, a les notes del mòbil i al cap de qui agafa el telèfon. Eines n’hi ha, però cap dels tres llocs sap què hi ha als altres dos.
Amb poca gent, funciona. Quan s’omple, deixa de funcionar, i és exactament quan ningú no té dos minuts per comprovar-ho.
Per això Resvity comença pel plànol de la sala.
Una eina de reserves sola ordena la llibreta, però a la sala ningú no veu què hi ha apuntat. Nosaltres volíem posar al mateix lloc les taules, les reserves i la feina que es menja el temps sense que ningú la vegi.
Per això l’estat de cada taula surt de les reserves del dia: el plànol i la llista de reserves no es poden contradir, perquè miren la mateixa informació.
Amb quin criteri hi entra res.
El temps és el cost que no surt a cap factura
Les accions habituals es fan amb tres tocs com a màxim i cap no demana confirmació, perquè totes es poden desfer durant cinc minuts. Una feina que es fa quaranta vegades per servei no pot costar sis tocs.
Cap xifra que no s’hagi mesurat
Les cobertes, els no-shows i la rotació surten de les reserves de debò, amb la definició de cada xifra escrita al costat. Quan una mesura encara no té prou història, diu «encara no» en comptes d’ensenyar-ne mitja.
Només fem el que podem fer bé
Ni cobraments als comensals, ni TPV, ni diversos locals des d’un sol compte. Preferim fer bé les reserves i la sala que fer-ho tot a mitges.
El client veu el vostre restaurant, no Resvity.
Qui reserva no obre una app de reserves: obre la pàgina del restaurant, amb el seu logo, els seus colors i la seva tipografia, tal com els ha triat la casa. Nosaltres signem petit al peu i prou.
El nom que ha de recordar és el de la casa on sopa. Si al final del sopar no sap que existim, és que hem fet bé la feina.
Us ensenyem Resvity amb les vostres taules.
Una trucada: ens expliqueu com preneu les reserves avui i us ensenyem com us quedaria el restaurant, Pro o Bàsic. A la trucada no se signa res.